La sensació de pèrdua és terrible

uf, la sensació de pèrdua és terrible. comences per la logística, clar. com podràs treballar amb aquesta plorera continguda als pulmons, com passaràs el dia tot zombi sense poder parlar amb ningú i pensant tots els detalls de totes les converses minut a minut repassant tots els segons d'una vida passada. com podràs oblidar el cos que t'has fet teu a base de dormir-hi al costat sense haver-te avesat mai a les virtuts d'una forma tan especial, la forma que vares reconèixer instantàniament el primer dia, ah sí, és de les que s'enrotllen amb els altres, una tia així mai s'enrotllaria amb mi, i després resulta que loca per tu. la sensació de pèrdua, cagat de merca, que et deia ella que no dormia, ni menjava i plorant tot el sant dia al sofà, tot per tu imbècil, i ara que ja no ho tens, ets incapaç de recordar com va ser que li digueres que no, perquè en algun moment ho hagueres de fer idiota, però tampoc te'n recordes, la qüestió és que ho tenies a la mà i ara és tan enfora que no saps ni com és. (...)

... no pots escriure, no pots parlar, no pots mirar, no pots menjar res, no pots dormir, no pots escolta música, només ficar-te al llit a les sis de la tarda quan ja rebentes i tapar-te el cap amb el coixí, si almenys poguessis plorar un poquet o com a mínim que la pilota de tennis que dus a la gola desaparegués dues horetes i te poguessis oblidar de la veu que et ressona amb la rialla aquell dia que estaves de tan bon humor i la feies riure sense parar amb tonteries woody allen (...)


El misteri de l'amor. Joan Miquel Oliver, gloriós lletrista dels Antònia Font